Bellmunt

És una bona idea llevar-se d'hora un dissabte al matí, tot i que a dins el llit s'hi estigui tan bé i a fora a primera hora comenci a fer aire de tardor, tot enganyant algú, aquest cop en Cesc.

Un cop llevats i equipats, cal deixar el cotxe a la plaça Dr. Munmany de Sant Pere de Torelló i començar anar amunt pujant fins el diposit i anar-les-hi fotent fins a dalt el santuari de Bellmunt. Quan fa gairebé 3/4 d'hora que puges t'adones que ja ets a dalt.
Fas unes quantes fotos, ja que el dia ho permet (espectacular la nitidesa amb que veiem Montserrat), i xino-xano tires cap avall a buscar el cotxe.
Una bona manera de començar el cap de setmana. Tot i que sap molt greu que la Gemma no hi pugui ser. L'embaràs més la ciàtica són un problema per trescar per aquí.

Tardor

Bonica entrada a la tardor, un capvespre de diumenge des del Castell de Torelló, mirador privilegiat de la Vall del Ges.

Mm 2011. Una Mm diferent.

Aquest any, el 3er cap de setmana de setembre (Rocaprevera), l'hem passat de manera diferent. Per primer cop i després de 5 anys no hem fet aquesta caminada de resistència.

Enlloc de fer els gairebé 83km. de la Matagalls-Montserrat a peu, n'hem fet més, però els hem fet amb cotxe.

La idea era seguir-la amb cotxe i fent d'assistència si era el cas.

Ens hem trobat però que el nostre assistit està més fort que un roure i pràcticament no hem hagut d'intervenir. Tant a Sant Llorenç Savall, com a Matadepera, sort n'hem tingut que teniem l'obligació d'agafar el cotxe, perquè sinó ens haguéssim posat a trotar amb tota la gent que anava passant.El que si que hem experimentat però, és que entre el Bages, el Vallès Oriental i l'Occidental hi ha una sèrie de carreteres que fan molts giravolts. A més, com ja sap tothom, tenim un eix transverssal que és més perillós que el joc de la ruleta russa, per tan aquest matí quan ens hem llevat hem tingut la sensació d'haver fet la caminada íntegre.

Res més, esperem, algún dia tonrar a viure la Matagalls-Montserrat a peu.

Córrer entre burots

Som a mitjans de maig, és diumenge i per tercer any consecutiu he decidit participar a la Cursa de la Policia. Té 10 km. de distància i transcorre entre Manlleu i Vic. La majoria de gent associa al fet de parlar de recta (en aquest cas "la recta de Vic") amb una cosa plana però, us ben asseguro que de plana no en té ni un pèl.

Enguany he trobat una bona companya per fer la cursa, la Gemma. Això sí, hem decidit que cadascú farà la cursa al seu ritme i que ja ens veurem a la zona esportiva de Vic.

Fa un parell d’anys el temps real de cursa va ser e 50:09, l’any passat de 48:11 i enguany l'he fet un temps de 44:33. La Gemma va fer un temps de 53:08, també està contenta, però atabalada per les molèsties al genoll esquerra. Ja se sap a casa del sabater és on es va més mal calçat.

Després de la cursa algun estirament, una bona dutxa i com nous.

Agrair a en Ramon, tant el transport com el paper de supporter i càmera tan important en aquestes situacions.

Pels Camins dels Matxos

Dissabte al matí, i ja notem aquell cuquet a la panxa que ens diu que demà a aquesta hora ja els hi anirem fotent. A part de les tasques de casa toca anar a comprar drogues per demà, mai se sap que et pot passar.

A la tarda, el cuquet ja és un cuc, i després d’anar a buscar la “xapa” d’enguany i la tarja de pas, ens mirem el perfil de demà, el principi sembla més suau que altres anys... ara bé, el perfil des de Sant Andreu de la Vola i el perfil del riu Ges fins a sota Bellmunt és més endimoniat que mai.

Arribem a casa i toca fer l’estesa de material sobre el llit (samarreta, mitjons, gels i drogues, gasses pels dits de la Gemma, malles, mitjons...).

A l’hora de sopar un bon filet, una mica de futbol i a intentar dormir perquè a les 5 sonarà el despertador.

Un cop sona, macarrons, crema i potingues a les zones on el fregament pot fer mal.

Són les 6:10 i marxem cap a la plaça de la Sardana, on com cada any, durant mitja horeta hi podem trobar un ambient que podríem descriure com a màgic.

Després del brieffing l’espera fins a les 6:30 és llarga, més nervis, més tensió i ENDAVANT.

A partir d’aquí les sensacions són moltes i les estones per rumiar encara més.

Aquest any vaig anar perfecte fins a Puigsacalm, a partir d’aquí, unes fortes rampes al bessó dret i els bons consells al Prat de la Vola, em varen fer tornar xino-xano cap a casa.

La Gemma, cas a part, ella diu que no es va sentir bé, però com sempre la millor pescallunes fent la curta, tot i l’antibiòtic, el dolor i la por de fer-se mal de nou als dits.

Aquest any els Matxos se m’han resistit, el mateix diumenge deia que no hi tornaria més, el dilluns ja no ho veia tan clar, i avui penso que tard o d’hora i tornaré.

L'era digital

És ben cert que ens trobem totalment immersos en l'era digital. Malauradament si no hi ha dits tot és molt més complicat. Ànims que això ja està pràcticament curat.
Amb una mica de protecció, en principi no hi haurà cap problema per fer Els Camins dels Matxos.

Imprevist

El dissabte haviem anat al Puigsacalm sense problema. Per continuar amb la calma i la tranquil·litat, el diumenge ja haviem pujat i baixat del Santuari de Bellmunt. Erem entre la casa de la Vall i altre cop el Santuari quan de cop i volta, pujant pel camí de les fulles, la Gemma va intentar pujar un marge, agafant-se a una pedra força grossa, aquesta va cedir i li va anar a estripar el 2on i 3er dit (índex imig) de la mà dreta. A partir d'aquí, un meravellós migdia a la Clínica Sant Josep de Vic (les monges i el metge mexicà ja ens coneixen), una ungla a punt de desapareixer per sempre més i 5 punts de sutura a la falange de l'altre dit. Aquests dies dolor, mala lluna i paciència. Ah, i a esperar que el dissabte a primera hora el metge, retiri la fèrula, els punts i amb poca cosa n'hi hagi prou.
Ja ho diuen ja, que a vegades ens agrada massa fer "l'indiu".

Preparant-los

Ja fa unes quantes setmanes que els estem preparant. Les cames de mica en mica es van carregant. El cap es va posant a lloc.
Serà tan o més dur que els altres anys, però de moment les ganes hi són.

Cap de setmana a l'Alt Empordà

Aquest cap de setmana hem anat a disfrutar de l'Empordà, dissabte al matí varem passejar per les ruines d'Empuries, varem voltar per Figueres i al vespre ja erem per Cadaqués. Avui al matí voliem caminar per Cap de Creus, però entre la tramuntana, el fred i la pluja hem fet una visita una mica llampec i cap a Port de la Selva i Llançà. Ens hem trobat que hi feia el mateix temps i hem decidit tornar cap a Figueres i tot tornant voltar per Besalú, amb l'agradable sorpresa de descobrir el Museu de la Miniatura de Besalú. Realment una gran sopresa per unes miniatures tan petites.

Cap de setmana FRED

Aquest cap de setmana de gener si l'haguéssim de descriure amb una paraula suposo que tots ho fariem amb la mateixa, i aquesta és: FRED!!!!
Tot i el fred, hem sigut valents i hem anat a estirar les cames tot trotant pel camí Vora Ter i la carretera de la Coromina.
Hi vaig anar ahir a 3/4 de 8 del matí i la temperatura estava entre 8 i 9 sota 0, avui hi hem anat que el sol ja estava força alt, gairebé erem el migdia i la temperatura rascava els 0 graus.
Estic content dels temps que he fet aquests 2 dies, ahir 37 minuts 3 segons, i avui 36 minuts 37 segons. De totes maneres el fet de correr amb aquestes temperatures és complicat ja que l'aire és molt fred i la vestimenta que has de portar tot i que agafis calor cal anar ben abrigat. De totes maneres esperem que aquests dies la temperatura mica en mica comenci a pujar.

Diumenge de Gener

Després dels torrons i les neules hem començat a estirar les cames. I hem decidit que una bona caminada era anar de Queralbs a Núria i tornar a baixar.

Ens hem llevat a casa pels volts de les 8:00 amb una bona boira, però només agafar el cotxe i arribar a la C-17 lluïa un sol ben cofoi.

A Ripoll la temperatura era de -2ºC, i arribant a Queralbs el termòmetre ja marcava 6 graus positius i el sol continuava lluint.

Hem tret les bosses del cotxe i cap amunt s’ha dit. Per sort, ja no s’han de fer els inacabables 187 graons del camí i es pot tornar a passar pel camí vell. Pujant hem vist els diferents “controls de pas” que hi ha instal·lats per fer la cursa Virtual de Núria.

Fins al salt de la Cua del Cavall ni un bri de neu. A partir d’aquí una mica de glaç al camí per fer la guitza i para de contar. Amb el ritme que portàvem i el sol que feia, les manigues feien nosa i m’he decidit per pujar amb maniga curta. Hem esmorzat al mirador de sobre el llac i xino-xano hem tornat cap a buscar el cotxe i cap a casa.

Una manera interessant de passar un diumenge al matí i arribar a casa amb una bona gana.