Després dels torrons i les neules hem començat a estirar les cames. I hem decidit que una bona caminada era anar de Queralbs a Núria i tornar a baixar.
Ens hem llevat a casa pels volts de les 8:00 amb una bona boira, però només agafar el cotxe i arribar a la C-17 lluïa un sol ben cofoi.
A Ripoll la temperatura era de -2ºC, i arribant a Queralbs el termòmetre ja marcava 6 graus positius i el sol continuava lluint.
Hem tret les bosses del cotxe i cap amunt s’ha dit. Per sort, ja no s’han de fer els inacabables 187 graons del camí i es pot tornar a passar pel camí vell. Pujant hem vist els diferents “controls de pas” que hi ha instal·lats per fer la cursa Virtual de Núria.
Fins al salt de la Cua del Cavall ni un bri de neu. A partir d’aquí una mica de glaç al camí per fer la guitza i para de contar. Amb el ritme que portàvem i el sol que feia, les manigues feien nosa i m’he decidit per pujar amb maniga curta. Hem esmorzat al mirador de sobre el llac i xino-xano hem tornat cap a buscar el cotxe i cap a casa.
Una manera interessant de passar un diumenge al matí i arribar a casa amb una bona gana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada