Aigua i més aigua.

La veritat és que sembla que no hi hagi manera de poder pujar al Carlit. Aquest cap de setmana, ni ens ho hem plantejat. La méteo ha estat clara: aigua, aigua i més aigua. Hem cregut que la millor opció doncs, era quedar-nos per casa fent el mandra.
De moment però no perdem les ganes de sortir a estirar les cames i si demà el temps ho permet, anirem a buscar "mulats" sota el Costabona, perquè el dia 13 puguin baixar cap Espinavell.

El Carlit, ens espera

El Carlit és la muntanya més alta de tota la Cerdanya i del Pirineu Oriental (2921 m.). El pic en qüestió forma part d'un massís més o menys aïllat que, per la vessant occidental forma part de la sub-conca del riu d'Aravó, afluent del riu Segre, mentre que la vessant oriental constitueix part del circ glacial on s'origina el riu Tet. La ruta clàssica per arribar-hi comença al llac artificial de la Bollosa (2017m.)
L'any passat, per motius de la meteo, i després d'haver fet tota la zona dels estanys amb un sol i un vent considerables, arribant al coll del Tossal Colomer, on comença una mica de grimpada, el temps es va complicar de mala manera i varem haver de girar cua.
El que més "ràbia" ens va fer, fou el fet d'arribar de nou a la plana i veure que tots els núvols havien desaparegut.
Que hi farem la muntanya és així, però el Carlit, ens espera.

Objectiu aconseguit.

Després de boira, pluja, humitat, fred, calor, suor, brous, begudes isotòniques, coca-coles, cacaolats, aigua, empanades, entrepans, donuts, sucs, platans, melmelades, nous garrapinyades gent corrent, gent trotant, gent caminant, gent patint, gent relliscant, gent abandonant, gent amb dolor, gent amb rampes, gent dormint, gent abandonant, pujant, baixant, fang, asfalt, grava, sorra 83,4 quilometres, amb un desnivell acumulat de 6000 metres aproximadament i 16 hores i mitja de caminada, varem arribar a MONTSERRAT.
Per tant podem tornar a dir: Objectiu aconseguit.
A veure quin serà el proper

Perfil i senyals de la Matagalls Montserrat

Aquest dissabte, doncs a les 16:02 començarem a desfer aquest perfil. Tot seguint aquestes senyals, em diuen que són VERDES i vermelles. Jo de veremelles si que els hi veig, però VERDES!!! A mi que m'ho expliquin perquè veig del mateix color les lletres, la fletxa i el rectangle sobre de la part vermella. És ben bé que tot depen de com es miri

Matagalls Montserrat 2010

Ja la tornem a tenir aquí. És llarga, és pesada, es calurosa, però pas a pas esperem arribar al nostre objectiu. Montserrat. Tenim la sort de sortir dels primers, a les 16:02, tenim la sort doncs que farem tot el pla de la calma amb claror natural. A partir d'aquí ja ens ho trobarem, de moment les previsions del temps no apunten a gaire bó, però no perdem l'esperança, encara manquen dies.
Així doncs, aquesta setmana a reposar força, perquè ja la tenim aquí.

Chamonix

Doncs si, per acabar de "matar" les vacances des del dia 25 d'agost, fins ahir dia 29 varem estar a Chamonix, no hi ha paraules per descriure les sensacions viscudes. Montblanc, Agulla de Midi.... L'excusa era anar a veure la sortida i l'arribada de l'UTMB, però degut a la "meteo" al km. 21 la marxa ja estava suspesa, així doncs que res.
Ens quedem amb les imatges alpines des de les agulles de midi, amb el sopar de Raclette i amb el gust de poder abrigar-te com a l'hiver a finals d'agost

Comença la preparació...PELS CAMINS DELS MATXOS

...no sabiem si fer-la o no (potser val més dir intentar-ho), però per diferents circumstàncies i motius (algún que per nosaltres té moltíssim pes) hem decidit que si, que ho intentarem com cada any.
Hem pensat que si cada dissabte o diumenge ens carreguem força les cames tenim temps per fer-la.
Demà primera caminadeta de 4-5 horetes amb una mica de desnivell. Esperem que les pluges i la neu d'aquests dies no ens ho hagin espatllat amb excés.

Carnaval, carnaval...

Doncs si, ja fa una setmana que estavem al carrer passant molt i molt fred, però intentant trobar tanta mel com podiem.
El que voliem és que fos una disfressa que ens portés poca feina la seva elaboració, i si es podia que fos econòmica, i per sort el món de l'APICULTURA ens ho va permetre.
Ens varem poder abrigar força i sortir a disfrutar d'un dels millors carnavals del nostre pais.