Dissabte al matí, i ja notem aquell cuquet a la panxa que ens diu que demà a aquesta hora ja els hi anirem fotent. A part de les tasques de casa toca anar a comprar drogues per demà, mai se sap que et pot passar.
A la tarda, el cuquet ja és un cuc, i després d’anar a buscar la “xapa” d’enguany i la tarja de pas, ens mirem el perfil de demà, el principi sembla més suau que altres anys... ara bé, el perfil des de Sant Andreu de la Vola i el perfil del riu Ges fins a sota Bellmunt és més endimoniat que mai.
Arribem a casa i toca fer l’estesa de material sobre el llit (samarreta, mitjons, gels i drogues, gasses pels dits de la Gemma, malles, mitjons...).
A l’hora de sopar un bon filet, una mica de futbol i a intentar dormir perquè a les 5 sonarà el despertador.
Un cop sona, macarrons, crema i potingues a les zones on el fregament pot fer mal.
Són les 6:10 i marxem cap a la plaça de la Sardana, on com cada any, durant mitja horeta hi podem trobar un ambient que podríem descriure com a màgic.
Després del brieffing l’espera fins a les 6:30 és llarga, més nervis, més tensió i ENDAVANT.
A partir d’aquí les sensacions són moltes i les estones per rumiar encara més.
Aquest any vaig anar perfecte fins a Puigsacalm, a partir d’aquí, unes fortes rampes al bessó dret i els bons consells al Prat de la Vola, em varen fer tornar xino-xano cap a casa.
La Gemma, cas a part, ella diu que no es va sentir bé, però com sempre la millor pescallunes fent la curta, tot i l’antibiòtic, el dolor i la por de fer-se mal de nou als dits.
Aquest any els Matxos se m’han resistit, el mateix diumenge deia que no hi tornaria més, el dilluns ja no ho veia tan clar, i avui penso que tard o d’hora i tornaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada